De fet, era un espai d’entrenament accelerat, on es reprodueixen i s’estilitzen algunes de les sensacions de la vida de les societats modernes: la velocitat sincopada, el vertigen controlat, la pertinença a un grup accidental (com el dels passatgers del metro). Port Aventura ha entrat als llibres de història de Catalunya en forma de còmic. De la mà d’una combinació de diari local i multinacional química, i del dibuixant-guionista Leopoldo Sánchez Ortiz.
Port Aventura era, alhora: a) un parc d’atraccions (en la línia iniciada amb el parc del Tibidabo, el 1908, a la serra de Collserola), b) un museu a l’aire lliure de reproduccions/adaptacions d’arquitectura popular (en la línia del Poble Espanyol de 1929, a la muntanya de Montjuïc, també al costat del continuum urbà de Barcelona), c) una ciutat de vacances, amb hotels, piscines, restaurants, comerços, espectacles ( i, ben a prop, platges).El nom era prou clar: ‘Port’, que és, porta de sortida als mars del món, i refugi, lloc segur. I ‘Aventura’, que implica moviment, descoberta, risc, perill. El plat fort de Port Aventura serien les emocions dels usuaris dels miniferrocarrils aeris que desafiaven, amb cinturons de seguretat especials, totes les lleis de la gravetat. Tant el govern de la Generalitat, com els ajuntaments de la Costa Daurada, com algunes multinacionals de la indústria de l’oci, com algunes caixes d’estalvi, van participar en la construcció, i en el funcionament, d’aquest espai urbà.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios