Barcelona

La riquesa del riu Segre

Les basses de Gallissà.
Pilar Maurell

Els boscos de ribera a la vall de la Cerdanya són gairebé únics a la Península i hi ha un projecte de recuperació de les vernedes que hi ha als meandres que fa el Segre al seu pas pel municipi de Bellver.

A recer de la cara nord de la Serra del Cadí, el riu Segre ofereix un dels espectacle més bonics de la Cerdanya, un bosc de ribera amb unes condicions úniques. Es tracta d'un conjunt de vernedes, salzedes i petites basses i canyissars que actuen com a corredor biològic, i que són el refugi de moltes espècies d'ocells com el picot garser petit, un indicador de la bona qualitat ambiental dels ecosistemes fluvials i dels boscos de ribera.

Estem a l'Espai Natura Alt Segre, de la Fundació Catalunya-La Pedrera, al municipi de Bellver de Cerdanya, una finca de 3,18 hectàrees que val la pena gaudir, especialment en aquesta època de l'any. Hi arribarem sortint de Bellver, en direcció a Pi. Hi ha un indicador que ens fa girar a mà dreta i que ens porta per una pista asfaltada, la carretera vella de Santa Eugènia.

A uns 400 metres hem de tornar a girar a la dreta per una pista més estreta que ens condueix a l'aparcament de l'espai de ribera protegit de les Basses de Gallissà. Forma part de la Reserva Natural Parcial Ribera de l'Alt Segre, creada per a la preservació de l'hàbitat de la llúdriga i durant el passeig passarem per la bassa de les Encantades -dones blanques o fades del Pirineu- o la dels Tirons, que és com s'anomenen els ànecs a Cerdanya. Amb una mica de sort, i segons l'època de l'any, també hi podrem veure algunes cigonyes gràcies a un programa de reintroducció que es va dur a terme fa uns anys.

Els boscos que envolten aquesta zona tenen unes condicions de conservació úniques i actualment formen part del projecte Life Alnus, que desenvolupa de manera experimental a Catalunya una estratègia alternativa de conservació de les vernedes mediterrànies, per revertir la degradació d'aquest hàbitat de ribera, i crear un model exportable a altres espais naturals similars.

Es tracta d'un projecte de la Unió Europea del programa LIFE Nature & Biodiversity, que té una durada de 4 anys, fins al juny del 2021. La iniciativa inclou actuacions a l'Alt Ter, al Ripollès i Osona, i la conca del Besòs, al Vallès Occidental, a més de la de l'Alt Segre al seu pas per Bellver i Prullans, en el que hi col·labora la Fundació Catalunya-La Pedrera, amb l'Ajuntament de Bellver.

Aquests tipus de boscos han patit molt històricament per tales indiscriminades i recentment pel canvi climàtic. Al Segre, a més, s'hi ha construït esculleres i dics per contenir el riu, que no fa la funció ecològica de petits desbordaments que és el que necessiten les vernedes. Tot i això, la verneda de la zona de Bellver està en molt bon estat després d'una restauració d'anys que ha tingut com a objectiu reconnectar el riu amb els boscos que l'envolten per millorar les condicions ecològiques i el nivell freàtic que necessiten els boscos de ribera, ens explica en Josep Maria Fabra, responsable de l'Espai Natura Alt Segre.

De fet, una passejada per aquest espai protegit ens mostrarà com eren abans aquests boscos de ribera, amb una vegetació profusa de verns, salzes i freixes que gairebé ens embolcalla, mentre descobrim la vall de la Cerdanya, que el riu Segre vertebra de punta a punta.

Des de l'aparcament de les Basses de Gallissà, tenim dues opcions, hi ha un recorregut curt de 700 metres, adaptat per a persones amb discapacitats físiques o famílies amb cotxets, i un altre de més llarg, d'un quilòmetre i mig que ens portarà fins al cim del serrat de Gallissà (1.048 m), on hi ha instal·lat un plafó panoràmic i gaudirem d'unes magnífiques vistes panoràmiques del riu Segre al seu pas davant la serra del Cadí.

Els dos itineraris disposen de punts d'observació i de rètols d'informació. Les Basses de Gallissà són tres basses artificials formades en una antiga zona d'extracció de pedra, que el Segre va arrasar durant la crescuda de 1982, i que es va restaurar l'any 2002 com a zona humida. Envoltades de verns, hi trobem la bassa dels Tirons, la de les Encantades i la de l'Estacada on s'hi ens hi fixem bé veurem espècies d'ocells com la merla d'aigua o el blauet.

Entre els amfibis que habiten aquestes aigües hi ha el tritó palmat, indicador de la bona qualitat de l'aigua, i la granota roja que, com que no suporta temperatures massa altes, haurem de visitar a primera hora del matí o al capvespre. I si tenim moltíssima sort, podem veure alguna llúdriga poruga que s'amagarà al nostre pas.

Tot i que si ens quedem amb ganes de veure aquests animalons, podem anar riu avall fins a Martinet, on hi ha un itinerari dedicat a les llúdrigues que transcorre pel costat del riu. A l'inici de l'itinerari hi ha un cartell amb el plànol de la ruta, i durant el recorregut ens anirem trobant altres plafons amb molta més informació sobre la llúdriga i el seu hàbitat. Podem completar l'experiència amb una visita a la Casa del Riu i a l'Arbreda Riberes del Segre, on hi ha una zona de pícnic.

Si hem optat per quedar-nos a la zona de Gallissà i hem deixat el cotxe a Bellver, no podem marxar sense fer una visita al poble, fundat el 1225 per Nunó Sanç, comte de Cerdanya i Rosselló, sobre el puig de Bello Vedere -d'aquí el nom-. Bellver era una vila emmurallada i encara podem veure restes de l'estructura defensiva com la Torre de la Presó.

No ens podem perdre la Plaça Major, del segle XIV, un espai molt petit i elegant, amb porxades, que ens retorna a l'època medieval. Tampoc el Mirador de Jaume Vila, on hi havia el castell, amb la seva guarnició permanent de soldats, des d'on gaudim d'una vista esplèndida de la solana de Bellver.

Ocipèdia

Si us agrada l’espeleologia, podeu fer-ne un tast molt a prop de Bellver. Hi ha dues coves prou interessants, la fou de Bor i la cova d’Anes. La primera està situada al serrat de la Quera, prop de Bor i dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró. És una de les més importants de Catalunya, amb 3.173 m de galeries conegudes. S’hi ha trobat restes prehistòriques que es conserven al Museu Arqueològic de Catalunya (Barcelona). Per visitar-la amb guia cal trucar a l'Oficina de Turisme de Bellver. La cova d'Anes està prop de la casa d’Anes, la boca d'entrada està al municipi de Prullans, però la major part del recorregut és dins del terme de Bellver. Un dels senders locals senyalitzats per l'Ajuntament de Bellver hi passa ben a prop.

Podeu passejar pels prats i els boscos de la vora del Segre a cavall. L’hípica La Cerdanya a Quatre Potes, a Prullans, ofereix excursions www.lacerdanya4potes.com. També podeu anar fins a la Hípica de Prats, on a més hi ha un bon restaurant casolà.

loading...