'El jardí dels cirerers', 'CARMEN.maquia' i 'Yolo', millors espectacles dels Premis de les Arts Escèniques

'El jardí dels cirerers', 'CARMEN.maquia', 'Yolo', 'Volat' i 'Horta' van guanyar els guardons als millors espectacles de teatre, dansa, circ, de carrer i infantil, respectivament en l'edició del 2019 dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes, que també van destacar l'obra 'Tórtola' i la peça de dansa 'Animal de séquia', que van aconseguir ser les produccions més premiades amb tres distincions cadascuna.

Els premis es van entregar en una gala celebrada la nit d'aquest dilluns en el Teatre Principal d'Alacant i que va estar marcada pel protagonisme de les dramaturgues -les tres nominades a Millor Text Teatral eren dones-; el tribut a la trajectòria de Rodolf Sirera, que va rebre el Premi d'Honor, i les reivindicacions artístiques i polítiques.

Els membres del jurat d'aquests premis -que impulsa la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, a través de l'Institut Valencià de Cultura (IVC)- van visionar 70 espectacles de teatre, dansa, circ, arts de carrer i espectacles per a xiquetes i xiquets, estrenats entre l'1 de gener del 2018 i el 30 de juny del 2019. En total, es van inscriure 662 artistes i muntatges i es van seleccionar 54 nominats per a 18 categories.

'El jardí dels cirerers', de Teatre Micalet, es va portar el guardó al millor espectacle de teatre. Una dels seus artífexs, Pilar Almeria, va subratllar que la companyia compleix ara 25 anys "de resistència". El millor espectacle de dansa va recaure en 'CARMEN.maquia', de Titoyaya Dansa, els responsables de la qual van recalcar el "complicat" que és mantindre una companyia de dansa a la Comunitat Valenciana i van incidir que les ajudes al sector arriben "tard i malament". En aquesta línia, van reclamar un pla que impulse la dansa, que "segueix sent la germana xicoteta de les arts escèniques".

El millor espectacle de circ -disciplina a la qual va estar dedicada la cerimònia, esguitada amb actuacions d'acròbates i malabaristes- va ser per a 'Yolo', una producció del Teatre Escalante creada per la companyia Lucas Escobedo. Precisament, la defensa del projecte Escalante -sense seu des que es detectaren deficiències estructurals en el seu espai històric- va centrar els discursos de diversos premiats. "Agraïm a l'Escalante el treball que està fent i que desitgem que seguisca fent", va apuntar Escobedo.

Com a millor espectacle d'arts de carrer es va triar 'Volat', de la companyia Pepa Cases, qui va agrair a l'IVC que haja creat aquesta categoria però va instar a donar més suport a aquest tipus de propostes. "Hem de ser més", va reclamar l'artista. Pel que fa al millor espectacle per a xiquetes i xiquets, va anar a parar a 'Horta', de L'Horta Teatre.

Per la seua banda, l'obra teatral 'Tórtola' i l'espectacle de dansa 'Animal de séquia' van aconseguir tres guardons cadascun i es van convertir en les produccions més premiades d'aquesta edició.

En el cas de 'Tórtola', una producció de l'Institut Valencià de Cultura, amb un text creat dins del primer laboratori de dramatúrgia 'Insula Dramataria Josep Lluís Sirera', va obtindre el premi a millor direcció escènica, per a Rafael Calatayud; el premi a millor text, per a Begoña Tena, i el guardó al millor vestuari, per a Carmen Arce.

Tena va emfatitzar en el seu discurs que el fet que tres dones estigueren nominades al premi al Millor Text Teatral -a més d'ella competien Mafalda Bellido per 'Chucho' i Sònia Alejo per 'La vida inventada de Godofredo Vila'- és "el millor premi".

En termes similars es va pronunciar Paula Llorens, guardonada amb el premi a la millor versió, adaptació o traducció per 'Tirant', una coproducció de l'Institut Valencià de Cultura i la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. Llorens va expressar el seu desig que la presència de dones siga una constant que faça "que l'exigència de la paritat no siga necessària perquè és una realitat en si mateixa".

Pel que fa a l'espectacle de dansa, 'Animal de séquia', produït per l'Institut Valencià de Cultura, es va portar el premi a la millor direcció coreogràfica, que va recaure en Sol Picó; el compositor Jesús Salvador 'Chapi' va guanyar el premi a la millor composició musical, i Lorenza di Calogero ha sigut guardonada com a millor ballarina.

Es va donar la circumstància que Sol Picó i Lorenza di Calogero van haver d'agrair els seus guardons amb missatges d'àudio i veu de WhatsApp perquè no van poder eixir a temps de l'aeroport de Barcelona a causa de les protestes per la sentència condemnatòria als líders independentistes, "presos polítics", segons els va qualificar un integrant de l'equip que va pujar a arreplegar el guardó, moment en el qual es van escoltar aplaudiments en el pati de butaques i regidors a Alacant del PP i Ciutadans presents, així com dos diputades autonòmiques de la formació 'taronja', van decidir absentar-se per a manifestar la seua "discrepància", segons han explicat fonts 'populars'.

Sobre aquest tema, Sol Picó va manifestar estar "molt trista" perquè les d'ahir van ser hores "terribles per a la democràcia".

Altres triumfadors de la nit van ser: Joaquín Collado, millor ballarí per 'Crisálida (o la venganza de Leteo)'; Plácido Militano, millor artista de circ per 'Yolo', producció que va sumar dos guardons, igual que l'obra de teatre 'Faust', una producció de l'Institut Valencià de Cultura, per la qual Jaume Policarpo guanya el premi a millor escenografia i Ximo Rojo el de millor il·luminació.

La millor actriu és Merce Tienda per 'El muro', i el millor actor Pep Ricart per 'La vida inventada de Godofredo Vila'. L'intèrpret va tindre paraules per a lamentar el canvi climàtic, la sentència del 'Procés', la manca d'una Conselleria de Cultura o la situació de l'Escalante.

Durant la gala, la secretària autonòmica de Cultura, Raquel Tamarit, -a causa de l'absència per motius de salut del conseller Vicent Marzà- va ser l'encarregada d'entregar el premi d'honor al dramaturg Rodolf Sirera.

Va fer un joc de paraules amb 'El verí del teatre', una de les principals obres de Sirera, en recordar que tots els presents han sigut tocats per "un verí per al qual no hi ha antídot", el del teatre i les arts escèniques, al mateix temps que va destacar que "no hi ha faceta teatral que se li haja resistit a Rodolf Sirera, i el teatre valencià modern no s'entén sense la seua mà i la del seu germà Josep Lluís".

"Rodolf Sirera ha sigut capaç de convertir el teatre en una ferramenta educativa i d'emancipació, i transformar-lo en una experiència vital. Ha perseguit sense descans un teatre lliure i sense constriccions artístiques, en què les arts i els llenguatges es dissolen en un tot. Per açò li entreguem aquest més que merescut guardó", va dir.

Per la seua banda, el dramaturg va fer un repàs de la seua carrera i va evocar la importància del seu germà Josep Lluís: "La seua absència em recorda l'obligació indefugible que tinc amb la nostra llengua i la nostra cultura", va asseverar.