L'ample de les platges del terme municipal de València ha minvat de manera alarmant en els últims cinc anys, amb diferències segons la ubicació, però amb una regressió evident en el seu conjunt per l'acció combinada dels temporals, el canvi climàtic i la intervenció humana.
Segons un estudi encarregat per l'Ajuntament a un grup d'investigació del Departament d'Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la Universitat Politècnica de València (UPV), la reculada de la línia de costa s'està produint sobretot en les del sud, encara que també en les del nord, i només en els 10 quilòmetres de franja litoral estudiats s'han perdut 427.498,86 metres cúbics d'arena entre 2015 i març de 2020 i fins a 10 metres d'ample en platges com les del Cabanyal-Les Arenes (-9,89) i Pinedo-espigons (-10,10).
La necessitat de l'estudi va sorgir arran de la borrasca Gloria, un dels temporals més durs de les últimes dècades que va colpejar fortament les costes valencianes el mes de gener passat. Els investigadors han analitzat l'evolució de la línia de costa durant l'últim lustre, en el qual, a més de la pèrdua d'arena, han constatat una "forta baixada de la cota de platja" no sols per Gloria, sinó per tota una sèrie de temporals viscuts des de la tardor de 2016.
En aquest sentit, els tècnics han constatat que en moltes d'aquestes platges del terme municipal de València, després dels temporals, no s'està produint una recuperació o aquesta és "molt lenta i no completa". Això està succeint fins i tot a les platges del nord, des del Cabanyal fins a la Patacona, on més arena se sol acumular.
Les platges més afectades
La comparativa del percentatge d'ample de platja perdut en els últims anys deixa a la platja de Pinedo (entre espigons) com la més damnificada, amb el 27,82% de la seua superfície submergida. A continuació figuren la Casbah, on l'Ajuntament s'ha vist obligat a efectuar obres d'emergència a causa del trencament del passeig per part de l'onatge i els danys a habitatges (21,17%) i la platja del Saler (20,11%).
En la franja superior al 10% estan platges del sud com la dels Ferros (15,81%), Recatí centre (12,30%), Camp de golf sud (11%), Malladeta sud (11,44%), la Punta (10,54%) i la Devesa (10,36%).
Al nord del port, Les Arenes, la Malva-rosa, la Patacona i Els Peixets han patit minvaments del 4% al 6%. No obstant això, en comptar amb amplàries de partida molt majors, en alguns casos superiors als 100 metres, proporcionalment les pèrdues són menys cridaneres.
De fet, l'informe prova que el gruix de les platges de València pateixen "un dèficit sedimentari" que provoca una reculada de la línia de costa i, també, una pèrdua molt significativa d'arena en les dunes del Saler.
Aquests cordons dunars retenen l'arena i fan que, en cas de temporal, la platja resistisca millor, un efecte que s'ha comprovat des del Perellonet al Perelló, on l'absència de dunes va castigar encara més a les seues platges durant els temporals. En conjunt, el front dunar ha perdut 168.744 metres cúbics d'arena durant els últims cinc anys, amb una reculada evident.
Tots aquests factors units, alerten, indiquen que, ara mateix, les platges estan "més exposades a l'acció directa de l'onatge" i la capacitat de defensa de les mateixes "ha baixat substancialment".
La Devesa, la zona més castigada
El director de l'estudi, Josep Pardo, ha oferit les xifres globals. Entre la tardor de 2015 i març de 2020 s'han perdut 427.498,86 metres cúbics d'arena, o cosa que és el mateix, 51 m³ per metre lineal de platja o 30 centímetres per metre quadrat. "Les pèrdues màximes s'han produït al sud de la gola del Pujol, a la platja de la Devesa, encara que hi ha hagut en tota la franja, és una cosa global", ha explicat.
Segons ha exposat, en les últimes dècades s'ha produït un "canvi de paradigma, durant milers d'anys s'ha acumulat sediments pels rius. Ara, per efecte de l'acció humana, és el revés", ha explicat.
Sobre la possible afecció del port, ha afirmat que té més important com a barrera respecte als corrents marins que quant a la seua possible ampliació. "Eixos corrents, des de fa moltes dècades, no estan permetent passar arena del nord al sud. L'efecte essencial del port sobre les platges és preexistent. Les ampliacions han pogut tindre un efecte, però no és el més important en aquestes alteracions. Aquests canvis no estan anant per ací, de fet hi ha afecció també a les platges del nord", sosté.
L'Ajuntament demana al Govern que actue
L'alcalde de València, Joan Ribó, ha dit durant la presentació de l'estudi que és "imprescindible demanar a la Direcció General de Costes del Govern d'Espanya el famós projecte de regeneració de les platges de València, amb 28 milions d'euros, però que el Ministeri no ha treballat en absolut, els governs anteriors no van usar els fons disponibles del port".
Tal com ha recordat, al gener de 2017, en la Casbah, "va haver-hi un problema seriós. Va vindre la directora general, Raquel Orts, i vam fer uns murs de prevenció per part de l'Ajuntament, però van ser bones paraules i això no s'ha executat" ha denunciat.
Per aquest motiu, ha anunciat que presentarà en el ple municipal d'aquest dijous una moció per a demanar formalment al Ministeri de Transició Ecològica que "aborde d'una vegada el problema fonamental de les costes del sud, però no exclusiu de les platges del sud".
Per part seua, el vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha detallat el pla demandat per Ribó. Consistiria en la captació d'arena d'un banc submergit enfront de les costes de Cullera, de 28 milions d'euros d'inversió, que aportarà 3 milions de metres cúbics i la fixació per 55 anys de les platges, "a més de propiciar la regeneració dunar i recuperar la línia de costa de 70 metres que fa anys que no tenim", ha explicitat.
Causes globals i locals
Campillo ha al·ludit a causes globals, com el canvi climàtic i els temporals que fan que puge de manera constant el nivell de la mar, i locals de la degradació de la costa.
D'una banda, l'"efecte barrera de les infraestructures de la costa com el del port, que no és nou, té un segle. Acumula arena i impedeix que arribe a les platges del sud".
Un altre dèficit local és la gran aportació que feien els rius de sediments a les costes, que s'ha tallat en les últimes dècades. "El riu Túria ara ni tan sols arriba a la mar", ha exemplificat. "Els rius amb els seus sediments són l'aliment principal de les platges. El Túria s'ha menjat la seua desembocadura, i el Xúquer està tan repesat que l'aigua no arriba a la mar". Tot això produeix que l'efecte erosiu de la mar no es veja regenerat.
Campillo ha apel·lat a la sensibilitat ambiental de la ministra de Transició Ecològica perquè aquest departament aporte "solucions" a les platges valencianes, en les quals, a més, es desenvolupa activitat econòmica.
El vicealcalde també ha criticat que el model de desenvolupament de les últimes dècades, que "no ha tingut en compte els processos naturals, lluny de ser rendible, tindrà un cost de milions d'euros".
En la seua opinió, aquests costos ambientals "haurien de ser tinguts en compte a l'hora de planificar les infraestructures, no és una qüestió romàntica o moral, sinó també un cost econòmic per a tots els ciutadans de milions d'euros. Toca un canvi en la concepció del disseny i intervenció del territori per a tindre en compte els costos ambientals", ha afegit.
Comentarios