Un any sense Marta Calvo

Ningú al poble valencià de Manuel s'oblida de Marta. El passat dissabte es van complir dotze mesos de la desaparició d'aquesta jove de “25 anys, 1,65 d'alçada, complexió prima, pel castany i ulls marrons”, com resa el cartell de la seua desaparició difós llavors per l'associació SosDesaparecidos i que encara circula per les xarxes socials.

“Des del primer dia no em vaig creure la seua versió que l'haguera tirada a l'abocador”, reflexiona amb amargor Joaquín Amils (president de SosDesaparecidos), sobre Jorge Ignacio P. J., principal sospitós de la desaparició de Marta i autor confés del seu esquarterament.

Ell mateix es va personar davant la Guàrdia Civil un mes després dels fets, el 4 de desembre de 2019, i allí va contar que alguna cosa va eixir malament durant una trobada sexual entre tots dos, que la jove va morir per causes naturals i que ell es va espantar i es va desfer del cadàver. 

La setmana passada, durant una vista judicial, va mantindre la mateixa versió: “Jo no he matat a ningú”, es va limitar a dir aquest colombià de 39 anys –amb antecedents penals per narcotràfic– que roman silent des de llavors per a desesperació dels investigadors i de la família de Marta Calvo.

“És el sistema que tenim, que no protegeix per a res a la víctima ni a la veritat”, es lamenta Amils, per a qui el sistema penal espanyol és “garantista” en excés al no obligar el presumpte autor d'un crim a haver de demostrar la seua innocència. “Ell no ha de provar que no la va matar quan tots els indicis i les proves assenyalen en eixa direcció”, diu Amils, per a qui el sistema hauria de funcionar justament a l'inrevés: “Si no pot provar que no la va matar, se li ha d'imputar un assassinat com ocorreria als Estats Units”.

Ara, molt al contrari, al no haver-hi cos no hi ha delicte. I el missatge per a la família no pot ser més descoratjador: “Només queda reconstruir-te i lluitar perquè el cas del teu fill no quede en l'oblit”, explica Amils, pare també d'un jove desaparegut. És un calvari que coneixen bé moltes famílies espanyoles, entre elles la de Marta del Castillo, els pares de la qual continuen esperant poder trobar el cos de la seua filla. La jove sevillana tenia 17 anys quan va desaparéixer al gener de 2009 i el seu cas té moltes similituds amb el de la jove de Manuel.

El cas de Marta Calvo, com va ocórrer amb el de Marta del Castillo, roman baix secret de sumari. L'escassa col·laboració de l'implicat – com en el seu moment va ocórrer amb Miguel Carcaño– complica les labors dels investigadors i converteix en un infern el dia a dia dels qui la van conéixer. “És molt dur, penses on estarà i que tant de bo pugues trobar el seu cos”, conten a 20minutos fonts de la família de la jove. És normal el desànim d'uns familiars que s'enfronten a un “crim de manual”, reconeix Amils.

El sospitós de la mort de Marta Calvo és un exconvicte que va passar per la presó a Itàlia i al qual –després de la magnífica labor dels agents que segueixen el cas i de la col·laboració d'algunes víctimes que van eixir il·leses– podrien imputar-se-li almenys altres tres homicidis i fins a un total de 16 víctimes.

Totes aquestes dones són prostitutes amb les quals l’esquarterador confés de Marta va mantindre trobades i a les quals va introduir cocaïna en els genitals amb la intenció de causar-los la mort.

Res més conéixer-se la desaparició de la jove, algunes de les dones que van eixir il·leses van contactar amb els investigadors per a contar el que intuïen: que podien haver-se topat amb el sospitós mentre exercien la prostitució. Els agents es van posar sobre la pista i van poder corroborar les versions de totes elles.

Després, tirant del fil, van arribar a la conclusió que, a més de Marta Calvo, Jorge Ignacio P. J. té al seu darrere una llista d'agressions a dones que podrien concretar-se en almenys tres homicidis. Sempre amb el mateix modus operadi: xiques joves a les quals contactava per a mantindre una trobada sexual i a les quals drogava amb cocaïna fins a causar-los la mort.