València preveu construir i remodelar 55 jardins en 17 districtes entre 2021 i 2023. Per a afrontar aquesta inversió, que suma quasi 25 milions d'euros, l'Ajuntament aspira a captar fons europeus de reconstrucció postCovid, els anomenats Next Generation EU, i altres mecanismes de finançament comunitari.
L'àrea d'Ecologia Urbana ha elaborat un catàleg d'actuacions per als dos pròxims exercicis que inclou projectes ja en marxa i que també podrien obtindre finançament de la UE. Aquest "full de ruta", al qual ha tingut accés 20minutos, també preveu la plantació massiva i reposició d'arbres en escocells per tota la ciutat i la renovació de jocs infantils, així com d'àrees de socialització canina, instal·lacions esportives integrades, horts urbans, pèrgoles i àgores.
L'objectiu global d'aquest pla de desenvolupament de la infraestructura verda s'insereix tant en el Marc Estratègic de la Ciutat de València, aprovat en el ple el mes d'abril passat, com en els eixos marcats per la Unió Europea. De fet, el 37% de l'assignació total dels fons comunitaris anirà destinada a la transició ecològica.
En el cas de València, la naturalització de la ciutat a escala de barri és un dels eixos de la seua agenda urbana, la visió de la qual per al segle XXI passa per ser una ciutat "lliure de contaminació, verda, saludable, integradora, a la mesura de les persones", recull el document.
Com a punt de partida, cita no sols els parcs naturals (l'Albufera, el Túria) que l'envolten, sinó també els grans parcs i jardins urbans i l'expansió de l'arbratge pels seus carrers i places. Com a objectius, el pla es marca l'increment de la seua infraestructura verda per a aconseguir més metres quadrats de zona verda per habitants, duplicar el seu arbratge viari i desenvolupar corredors verds.
Per això, advoca per dissenyar i remodelar els jardins sota el prisma dels serveis ambientals, el foment de la biodiversitat i les solucions basades en la naturalesa, com els drenatges sostenibles i la reutilització de l'aigua de pluja.
Com a experiències prèvies, el document cita el Pla Verd i de la Biodiversitat (recentment adjudicat) i, com a línia de base, grans jardins com el del Túria, el de Capçalera i el Parc Central, als quals s'uneix la proposta de naturalització del nou llir del Túria.
En total, de les 55 actuacions recollides en el portfolio de l'àrea que dirigeix el vicealcalde Sergi Campillo, 29 corresponen a jardins nous i 26 seran remodelacions en profunditat. S'actuarà sobre quasi mig milió de metres quadrats de superfície.
Nord
Actuacions. Per als districtes de Campanar, Benicalap i Rascanya, el pla municipal preveu 12 projectes, dels quals nou corresponen a nous jardins i tres a remodelacions. La superfície total ascendeix a 35.106 metres quadrats, i el pressupost a 3,77 milions d'euros.
Campanar. Nous jardins al carrer Catadau (al costat de Vall de la Ballestera) i a La Safor-Pare Barranco. Rehabilitació del Parc de Capçalera (amb 1,55 milions d'euros de pressupost) i remodelació de la zona esportiva de PAU Ademús.
Benicalap. Es preveuen quatre noves zones verdes: el jardí de Joan XXIII, Gil Sumbiela i San José de Pignatelli (en execució), Luis Braille, Escriptor Bono i Barber i Gayano Lluch. També la remodelació del jardí del Camí de Moncada.
Rascanya. S'han assenyalat tres nous jardins: José María Pinazo-Albocàsser, i els horts urbans de Rascanya-carrer Peníscola i de Casa Garrofer-Senda Perolo.
Est
Actuacions. Aquesta zona de la ciutat compta amb 16 projectes: cinc jardins nous i 11 remodelacions. La superfície total supera els 103.000 metres quadrats i el pressupost és de 4,62 milions d'euros.
Algirós. Es remodelaran diferents zones verdes, entre elles el jardí d'Albalat dels Tarongers (camins i zona de jocs).
Benimaclet. Les actuacions de remodelació en aquest districte afecten 805 m².
Camins al Grau. Dos nous jardins: un a Siete Aguas-Rodrigo de Pertegaz-Illes Canàries i un altre en Tomàs de Montañana-Astúries.
El Pla del Real. Es crearà una nova zona de socialització canina en l'avinguda d'Aragó i es remodelarà el joc grimpa del tram IX del Jardí del Túria.
Poblats Marítims. Li corresponen sis remodelacions: Mare de Déu del Castell, Font Podrida-Dr. Lluch, Jardí de Doctor Lluch, plaça Calabuig (acabada de finalitzar), Remunta i Espai Natzaret. Els dos nous se situaran en Fernando Morais de la Horra i Tabarca-Fontilles, tots dos en Natzaret.
Centre
Actuacions. Els 12 projectes (sis jardins nous i sis remodelacions) d'aquests quatre districtes sumen 7,64 milions d'euros d'inversió i quasi 220.000 metres quadrats de superfície.
La Saïdia. A aquest districte li corresponen tres remodelacions potents: Jardins del Real o Vivers (1,5 milions d'euros), Tram VI del Jardí del Túria (enfront de les Torres de Serrans) i reforma del Jardí de Marxalenes (llac, fonts, canals i jocs). Els quatre nous són: l'hort escolar de Maximiliano Thous (al costat del col·legi), el jardí de Doctor Olóriz-Justo Ramírez, Lluís Crumiere i Doctor Olóriz (mitgeres).
Ciutat Vella. Remodelació del parc del carrer Hospital-Vinatea.
L'Eixample. Nou palmerar en la Gran Via Marqués del Túria i remodelació del parc Manuel Granero de Russafa (actualment en obres).
Extramurs. S'inclou aquest districte el nou jardí del solar de Jesuïtes (2,5 milions, en projecte) i la rehabilitació del Jardí de les Hespèrids.
Sud
Actuacions. Aquest apartat aborda 15 projectes (nou jardins nous i sis remodelacions) sobre una superfície total de 126.633 metres quadrats i amb un pressupost de 5,21 milions d'euros.
Quatre Carreres. S'alçaran quatre noves instal·lacions: pèrgola musical al parc de Malilla i noves zones verdes en Amado Granell-Penyagolosa, Eslida-Ausiàs March i carretera Malilla-Pedreguer, a més de la remodelació del Gulliver (1,16 milions d'euros).
Jesús. A més de diverses remodelacions en l’Hort de Senabre i la Creu Coberta, es rehabilitarà la zona de socialització de gossos Rafael Lapesa Melgar i es construirà un nou jardí en Manuel Colomer Marco (V30).
Patraix. Dues remodelacions: parc infantil Manuel Simó i banys públics en Enrique Granados, i dos nous jardins en Josep Pérez Fuster-Beat Nicolás Factor i hort urbà en Sant Isidre, al costat de la Alqueria dels Frares.
L'Olivereta. Remodelació del Parc de l'Oest.
Poblats del Sud. Dues noves zones verdes a Castellar-l'Oliveral: Pic Caroig-Sant Salvador i a Ador-Figuereta.
Més arbres per tota la ciutat
El full de ruta elaborat per l'Ajuntament de València per a planificar el desplegament de noves zones verdes per València inclou tres projectes de ciutat. D'una banda, dos centrats en la reposició de l'arbratge dels escocells: el València més verda II, actualment en fase de tramitació (amb un pressupost d'un milió d'euros destinat a plantar 1.294 exemplars als carrers) i una altra actuació a futur que preveu la plantació d'uns 2.000 arbres en escocells buits amb una inversió de 1,55 milions d'euros.
D'altra banda, també està prevista la renovació de zones de jocs als parcs infantils, un projecte pressupostat inicialment en 900.000 euros. D'aquesta manera, aquestes tres actuacions suposaran 3,45 milions d'euros sobre els 24,69 milions de tot el pla d'infraestructura verda.
Campillo: "Un full de ruta per als pròxims anys"
El vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, destaca que gràcies als fons europeus, l'Ajuntament de València té "una oportunitat d'or per a poder posar en marxa múltiples projectes interessantíssims per a la nostra ciutat". Segons afirma, a la ciutat s'han fet "molts grans parcs (tenim en projecte el de Desembocadura), però ens interessava arribar també a tots els districtes per a desenvolupar una vertadera xarxa d'espais i infraestructura verda" urbana, i per això el portfolio municipal s'ha desenvolupat al llarg de 17 districtes.
De fet, al marge que obtinguen o no finançament europeu, el document s'ha concebut com un full de ruta per als serveis municipals de Jardineria, "una vertadera obra d'estudi de cada districte per a veure, a través de peticions veïnals o a criteri tècnic, quines eren les millors oportunitats per a invertir" en els pròxims anys, afig Campillo. Aquest llistat inclou projectes que ja estan en marxa i que poden ser objecte de finançament per part de la Unió Europea a través dels fons de reconstrucció.
"Volem una ciutat més resilient, que millore el seu paisatge urbà a través de la infraestructura verda i que genere salut"
"No sols cal apostar pels grans projectes de ciutat, que són molt importants, per descomptat, i que a més són marca de la casa, com per exemple el Parc Central o el de Desembocadura, sinó que també hem d'apostar per teixir de veritat tots els barris de la nostra ciutat, anar a ells i oferir-los espais verds de qualitat perquè els veïns i veïnes puguen gaudir d'eixos espais verds de proximitat sense haver de desplaçar-se per a anar a un dels grans parcs", sosté el responsable d'Ecologia Urbana.
"Volem una ciutat més resilient a l'efecte del canvi climàtic, que aposte per una política de sostenibilitat important, que millore el seu paisatge urbà a través de la infraestructura verda i que genere salut, perquè s'ha demostrat que els espais verds són un dels factors principals per al benefici de la salut per a les persones que vivim a les ciutats, ja que moltes vegades el nostre únic contacte amb la naturalesa són aquests espais verds", conclou.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios