La causa del PGOU d'Alacant acaba amb multes per suborn per a Alperi i Ortiz i absolució a Castedo
La Sala, en canvi, els ha absolt, igual que ha fet amb la també exalcaldessa 'popular' Sonia Castedo i amb els cinc acusats restants -tres empresaris, un d'ells germà del constructor-; un advocat i el germà de la exprimera edil-, per falta de proves o prescripció de les infraccions penals, de delictes de corrupció d'autoritats o funcionaris públics, tràfic d'influències, prevaricació, revelació de secrets i aprofitament d'informació privilegiada.
El Tribunal considera que no existixen proves que confirmen que els exalcaldes Díaz Alperi i Castedo facilitaren informació reservada sobre el planejament urbanístic ni que influïren en tècnics i funcionaris per a beneficiar a Ortiz a canvi de diferents obsequis i regals.
La sentència, que consta de 295 pàgines i que ha sigut notificada aquest dimecres a les parts, pot ser recorreguda ara en cassació davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en un comunicat.
Els fets jutjats es remunten als anys 2008, 2009 i 2010, període en el qual va culminar l'elaboració del PGOU d'Alacant i la seua exposició pública. La causa es va seguir pels delictes de negociacions prohibides als funcionaris públics, revelació de secrets o d'informació privilegiada per autoritat o funcionari, tràfic d'influències, suborn i prevaricació.
Fiscalia sol·licitava 10 anys de presó per a Alperi i Castedo i inhabilitació per a càrrec públic durant 29 i 24 anys, respectivament, per delictes de revelació d'informació privilegiada per autoritat o funcionari, suborn i trànsit d'influència. A Castedo a més, li sumava prevaricació.
La sala repassa en el relat de fets provats tot el succeït entorn de la redacció del PGOU, que datava de 1987 i la revisió del qual es va acordar en un ple de 1998, amb la corresponent iniciació del procediment per a seleccionar l'equip redactor; una primera aprovació provisional del projecte en 2009; una segona exposició pública i l'aprovació en 2014 per unanimitat de tots els grups municipals del desistiment de la tramitació del document de revisió, amb la revocació de tots els acords anteriors.
El tribunal deixa constància també de la relació d'amistat, des de feia anys, del constructor amb els exalcaldes, que de fet va ser informat abans de la roda de premsa del canvi de Castedo per Alperi a l'Alcaldia, encara que procuraven que eixa amistat no transcendira públicament.
JAQUETA DE LUXE I VIATGE A CRETA
Dins del període de tramitació del PGOU, la sala apunta a viatges junts, sopars o compravenda d'immobles i cotxes. No obstant açò, de tots ells, les magistrades només han considerat com a fets susceptibles de condemna el regal d'una jaqueta de luxe realitzat per Enrique Ortiz a Castedo al Nadal de 2008 "amb motiu de les relacions establides entre ell, en la seua qualitat d'empresari urbanístic i una part de les autoritats locals", i un viatge a Creta amb avió privat, per import de 36.000 euros, per part d'Alperi a l'agost d'eixe any.
Respecte a la jaqueta de Castedo, no obstant açò, el Tribunal considera prescrit el delicte de suborn impropi passiu en què podria haver incorregut l'ex primera edil d'Alacant. Quant al viatge regalat a Díaz Alperi, la Sala creu que no ha quedat provat que fóra pagat per Ortiz, sinó per un altre empresari no acusat en aquest procediment, qui ho va fer "en atenció al càrrec polític" que tenia l'aleshores alcalde.
VALIDESA DE LES ESCOLTES
L'Audiència ha desestimat la majoria de qüestions prèvies plantejades per les defenses dels acusats relatives a la possible vulneració de drets fonamentals durant la instrucció. Així, encara que ha validat la majoria de les intervencions telefòniques efectuades, sí ha declarat la nul·litat de les pròrrogues de les escoltes realitzades a la dona de l'empresari condemnat.
També ha invalidat la validesa de les proves relatives a les possibles irregularitats del PGOU alacantí arreplegades en alguns registres, doncs havien sigut ordenats per a investigar fets d'una altra de les branques del 'cas Brugal'.
UN ANY DESPRÉS
El juí per la suposada manya del PGOU va començar el 30 de juny de 2020 amb els exalcaldes Castedo i Díaz Alperi i el constructor Enrique Ortiz com a principals acusats, quasi deu anys després d'incoar-se les primeres diligències, i als 20 dies de l'absolució dels 34 acusats en la peça del fem d'Oriola, en declarar-se la nul·litat de les escoltes, que va planejar durant tota aquesta vista i sobre la qual s'ha pronunciat la sala.
Ortiz havia arribat a aconseguir una conformitat amb el ministeri fiscal en aquesta peça abans del juí i es va fer responsable del pagament de dádivas als exalcaldes Alperi i Castedo i dels delictes de tràfic d'influències, corrupció de funcionari públic o autoritat, així com de cooperar en un delicte de prevaricació. A canvi havia d'afrontar una indemnització d'1,6 milions d'euros i una pena de dos anys de presó, enfront dels huit anys que sol·licitava inicialment Fiscalia.
No obstant açò, amb la sentència absolutoria d'Oriola es va retractar de l'acord, igual que altres dos acusats: el seu germà, Virgili Ortiz, i un dels empleats que havien admès haver entregat diners a l'exalcalde alacantí a canvi d'una pena de tres mesos de presó. Ara, la sentència condemna només per suborn a Alperi i Ortiz i absol la resta d'acusats.