Cultura.- Julia Navarro: "Un escriptor sense lectors no és ningú i el retrobament és com amb algú de la família"

Així ho ha manifestat la popular autora, en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu de la presentació de la novel·la 'De ninguna parte' (Plaza&Janés) i de la seua visita a València com a 'padrina' de la 56 edició de la Fira del Llbre.

Per a Navarro aquest és un fet "emocionant" i "de les coses mes boniques" que li han ocorregut en els últims anys, en una edició del certamen valencià que suposa "el retrobament amb els lectors". "M'han escoltat i hem dialogat", ha valorat.

"Poder tornar al carrer i recuperar la normalitat és com l'aire que necessitem per a respirar, el retrobament amb lectors és com trobar-te a algú de la família que portes molt temps sense veure. Un escriptor sense lectors no és ningú, els he trobat molt a faltar. Aquesta mostra d'afecte és d'eixes coses que deixen petjada per sempre", ha reconegut.

En aquesta línia, ha manifestat que "ja era hora" que el món de la cultura deixara arrere les restriccions d'aforament imposades per la pandèmia, ja que ha sigut, segons el seu parer, "el sector que més ha patit". "Ja es podien celebrar competicions de futbol i espectacles de música però encara havien dificultats per a celebrar fires del llibre o anar al teatre", ha lamentat.

Així, ha defès que la cultura "és allò que ens ha permès sobreviure durant la pandèmia". "Moltes persones han tornat a retrobar-se amb els llibres en solitud en els mesos de pandèmia, ens han permès eixir de casa mentalment", ha relatat.

Sobre la seua obra 'De ninguna parte' -un títol que "s'escapa de les pàgines dels periòdics"- la narradora comenta que convida a "reflexionar sobre els perquès" de la societat de les últimes dècades, la dualitat entre cultures diferents, el desarrelament o el paper dels mitjans de comunicació i planteja un "viatge permanent als límits de la condició humana".

El relat afona les seues arrels en la naturalesa humana i els seus clarobscurs, protagonitzat per personatges que viuen en permanent conflicte amb la seua identitat i que no deixen de ser, finalment, eterns exiliats de si mateixos. El personatge principal, després de presenciar l'assassinat dels seus pares al Líban, és acollit per uns familiars a París, on se sent atrapat entre dos mons "irreconciliables" i d'acord a unes identitats "de les quals és difícil escapar".

"La novel·la és un reflex de la societat, parla del terrorisme amb tints islamistes que afecta a Europa, una realitat que està ací. El lector trobarà acció per a la reflexió i respostes a través dels personatges", ha declarat.

L'obra, explica l'autora, aborda temes com la migració i "el desarrelament de les persones que venen a viure entre nosaltres i que viuen la dualitat entre dos cultures diferents", una situació "complicada i molt difícil especialment per a les segones i terceres generacions", que en ocasions "no saben a quina societat pertanyen".

"Aquestes cultures no tenen per què ser irreconciliables, ho són si ens obstinem", ha expressat Navarro, que en la novel·la aborda el "dilema" de l'enfrontament entre Orient i Occident. "No anem a negar-ho, perquè així no anem a cap part", ha defès.

"CONVERTIR LA INFORMACIÓ EN ESPECTACLE"

El paper dels mitjans de comunicació també té el seu reflex en la novel·la, "sobretot les televisions i la seua tendència a convertir la informació en espectacle". Davant aquesta situació, la novel·lista es pregunta "on estan els límits", per la qual cosa convida a la reflexió perquè els lectors "coneguen la llarga mà del poder que sempre intenta condicionar i mediatizar els mitjans perquè les coses s'expliquen com a ells els convé".

En aquest sentit, Navarro ha criticat que des del poder "es tracte als ciutadans com a menors d'edat", una situació davant la qual l'autora es "rebel·la com a ciutadana i com a periodista". "Explique'm el que succeeix i jo trauré les meues pròpies conclusions, no decidisca l'efecte que provocarà aquesta notícia en mi", ha demandat.

"Vivim tots molt de pressa, no ens dona temps a parar-nos i reflexionar. Escoltar ens ajuda a posar el fre i a intentar plantejar-nos per què passa el que passa, ens ho preguntem poc", ha defès l'autora, que ha animat a la societat a "fer l'esforç de ficar-se dins la pell de les persones que ho han deixat tot" per "el difícil que ha de ser para ells eixa nova vida".

Navarro ha destacat que una part "fonamental" sobre la qual se sostenen les seues novel·les ha sigut gràcies la seua formació com a periodista: "M'ha donat ferramentes fantàstiques per a construir les meues històries, els periodistes coneixem a gent que d'altres maneres hauria sigut impossible. Tenim l'oportunitat de conéixer a tal volum de gent que ens va deixant una experiència en el nostre disc dur que, a l'hora de crear, és una ferramenta important".

"EXCEL·LENT" SALUT DE LA LITERATURA

Sobre la situació actual de la literatura a Espanya, ha valorat l'augment del nombre de lectors en els últims anys, per la qual cosa ha manifestat que el "repte" ara és "no tornar a perdre'ls" perquè "eixes persones que s'han acostat els llibres continuen ací".

En aquest sentit, Navarro troba a faltar una política cultural que "realment fomente la lectura". "Estem molt preocupats per les noves tecnologies però poc per formar ciutadans crítics, que es formen a través de la lectura i l'estudi de les humanitats", ha afirmat.

No obstant açò, ha subratllat que, des del punt de vista creatiu, el panorama cultural actual a Espanya és "òptim" i la salut de la literatura, "excel·lent". En aquest punt, ha celebrat l'aparició i el desenvolupament de "molts nous escriptors", així com el "canvi de la percepció de la literatura escrita per dones" després d'anys de mirada "paternalista i menyspreadora, com si no poguérem escriure de res interessant i només de pardals i flors".

"Eixa percepció ha anat canviat. Ací està la quantitat de llibres firmats per dones i que, a més, són un èxit de vendes. Hi ha una nova generació de joves que s'han acostat a la poesia, perquè també hi ha una perquè nova generació de poetes", ha aplaudit.

BO CULTURAL

Finalment, sobre la iniciativa del bo cultural per a fomentar el consum de cultura per part dels joves, Navarro ha defès que seria "molt més efectiu" fer inversions "més grans" com bonificar l'accés a la cultura de forma "sostinguda i per a tots", ja que en països com França, la proposta que ha llançat ara el Govern d'Espanya "ha fracassat".

"Hauria plantejat alguna cosa molt més permanent al llarg del temps, com a descomptes cada vegada que els joves vagen al teatre, al cinema o a concerts de música clàssica" per a aconseguir uns preus "assequibles", ha assegurat, perquè, al seu juí, "destinar una quantitat de diners una vegada està bé però no resol el problema".