Senyalitzen les vivendes municipals tancades, tapiades o deteriorades al Cabanyal

Es tracta d'una sèrie d'habitatges en les quals l'Ajuntament de València o algun dels seus organismes és propietari únic o parcial, com AUMSA o Pla Cabanyal, explica la plataforma.

Els cartells adverteixen de l'estat d'aquests immobles, que en alguns casos estàn en perill de solsida com va passar recentment al carrer Llavador, i que en estar envoltats, tapiats i abandonats, suposen una vulneració del dret a un habitatge digne. Amb aquesta acció es pretén assenyalar la responsabilitat de l'actual equip municipal.

Per a Cuidem, és un fet encara més greu quan el nou pla urbanístic municipal per al barri, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar (PAC), afirma que és necessari construir més de mil noves vivendes.

Així, ja ho va defendre per diverses vies (actes públics, al·legacions a la tramitació del PAC, queixes al Síndic de Greuges...): la necessitat de vivenda de nova construcció quan en el Cabanyal hi ha més de 2.000 d'habitatges buits (més d'un 20% del total) entre privats i de titularitat pública (uns 700), segons dades cadastrals, de l'INE i del Pla Cabanyal.

Davant aquesta situació, Cuidem reclama la rehabilitació i recuperació immediata d'aquesta vivenda de titularitat municipal i la seua incorporació a una borsa en lloguer social o en cessió d'ús, abans de planificar qualsevol nova construcció al barri.

També va promoure la presentació per part de centenars de veïns d'unes al·legacions al PAC elaborades participativament, "raonades des del punt de vista social, ambiental, urbanístic i patrimonial" i presentades en diverses fases de la tramitació del pla urbanístic. El PAC es troba actualment en la direcció general de Patrimoni de la Conselleria de Cultura.

Al·legacions, denúncia, que fins a aquest moment continuen ignorades pels planificadors urbanístics municipals, la qual cosa li va portar a presentar el passat mes de maig una queixa al Síndic de Greuges que va ser admesa.

Entre les peticions, els veïns demanen prioritzar la regeneració, rehabilitació i reconstrucció abans que la nova construcció i reclamen el barri com una unitat social i arquitectònica que arribe fins a la mar. Així, rebutgen per tant dividir-lo per la seua façana marítima i "abocar-lo a la indústria hotelera i turística".

Exigeixen a més una limitació real al 5% i no un simple indicador de pisos turístics, la limitació màxima a tres altures a tot l'àmbit del PAC i l'eliminació del planejament del projecte d'hotel de 15 altures més centre comercial, entre unes altres.