Premis Jaume I desconfien dels pactes de la COP26

Premis Rei Jaume I consideren que la cimera del clima de Glasgow, l'anomenada COP26, ha «desil·lusionat molt» no tant per haver-se quedat «curta» en «el quin, sinó en el com», per no aclarir les actuacions per a frenar «un canvi climàtic que ja està ací». Sobre aquest tema, assenyalen que, per a fer front a aquest desafiament, «no es tracta només de posar més diners, sinó d'usar-lo amb més cap» per part dels governs, i també que els ciutadans estiguen disposats a realitzar «sacrificis».

Els sis guardonats en l'edició d'enguany van oferir ahir una roda de premsa prèvia a la cerimònia de lliurament de demà, que estarà presidida pel rei Felip VI. Enguany, el Premi Rei Jaume I Investigació Bàsica 2021 ha sigut per a Licia Verde; Economia, per a Antonio Cabrales; Investigació Mèdica 2021, que ha recaigut en Eduard Batlle; Protecció del Medi Ambient ha sigut per a Fernando Valladares; Noves Tecnologies l’ha guanyat Nuria Oliver; i el reconeixement a Emprenedor, Benito Jiménez.

Sobre aquest tema, el premi Protecció del Medi Ambient, Fernando Valladares, va manifestar que la cimera de Glasgow ha «desil·lusionat molt», però no tant perquè «les ambicions s'hagen quedat curtes», que ho han fet, sinó perquè «és més important el com, el tindre ocell en mà», cosa que no es va aclarir. Així, es va referir al fet que s'ha mantingut l'objectiu de la cimera de París de fa sis anys de limitar el calfament global a 1,5 °C, però requereix marcar com aconseguir-lo. «Igual que quan en la cimera del G-20 els líders mundials s'abracen i diuen que reflotaran l'economia i reduir les emissions, si no et diuen com, és només un miracle», va refutar.

El mateix ocorre, va apuntar, amb els objectius de detindre la reforestació o reduir en 2030 un 30% les emissions del gas metà quan hi ha molts països que ni saben el que emeten. Per això, va exigir «mesures concretes» per a fer front al canvi climàtic, que «no és una cosa cultural sinó que ja està ací» i ja suposa «una sagnia» en vides humanes: mig milió de morts directes anuals i de manera indirecta desenes de milions, «diverses vegades les que està causant la pandèmia».

A més, va criticar que s’«han deixat massa coses als països perquè improvisen quan uns tenen més voluntat que uns altres», i «de res serveix que els països s'organitzen si no hi ha un consens que incloga als grans contaminants, perquè la velocitat la marquen els països que van més a poc a poc». Per part seua, el Premi Jaume I en la categoria d'Economia, Antonio Cabrales, creu que «no es pot tirar la culpa només als polítics si nosaltres mateixos no estem disposats a sacrificar res», ja que frenar el canvi climàtic també depén de les accions concretes.

Així, apunta al fet que els espanyols estan molt conscienciats a reduir emissions, però «pocs estan disposats a pagar un 20% en energia per a aconseguir-ho», com es va veure en la revolta dels jupetins grocs de França, que protestaven per una pujada dels preus dels carburants a causa dels impostos ecològics.

«Les malalties són incurables per no entendre-les»

Totes les malalties incurables «ho són bàsicament perquè no entenem com funcionen» i, per tant, «som incapaços de desenvolupar teràpies per a poder atacar-les». Així es va pronunciar Eduard Batlle, guanyador del Premi d'Investigació Mèdica, que explora a fons el control de la metàstasi en el càncer de còlon. Va indicar que les teràpies són hui efectives per a tractar el tumor primari, la malaltia original.