L’AMB reforça la seva aposta per l’alimentació sostenible i de proximitat

Al territori metropolità de Barcelona es concentren totes les cadenes del circuit de producció, distribució i consum d’aliments.

En els seus 636 km2 es troben des dels cultius del Baix Llobregat i les parcel·les de Collserola destinades a l’agricultura fins a infraestructures que proveeixen d’aigua els cultius, al costat d’un dinàmic sector de la indústria agroalimentària repartit en diversos polígons, que es complementen amb centres logístics com Mercabarna i una extensa xarxa de mercats municipals que proveeixen d’aliments a més de tres milions de residents.

S’afegeix una cultura alimentària que gira al voltant de la dieta mediterrània, que incentiva el consum de productes frescos, sobretot derivats vegetals i lactis, i en menor mesura, pescats i carns.

Però no n’hi ha prou amb comptar amb aquests elements: davant una situació d’emergència climàtica, en un context d’inflació que impacta en la cistella familiar, des de l’AMB es promouen diferents polítiques «que garanteixin que la població s’alimenti de manera saludable, sostenible i justa», diu Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB.

El Pla d'acció 

Per això, des d’aquest organisme s’impulsa el ‘Pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2020-2023’, que identifica 32 accions a través de set eixos, com poden ser el rellevament del sistema alimentari, l’incentiu d’una producció que respecti el medi ambient, l’aposta per dietes saludables i que siguin accessibles a tota la ciutadania, i la facilitació de la distribució i comercialització d’aliments de proximitat.

També comprèn actuacions de governança, comunicació entre àrees públiques i privades, ordenació territorial i d’infraestructures relacionades amb el sistema alimentari i el desenvolupament de programes vinculats a l’elecció de Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible el 2021.

350.000 euros en subvencions atorgarà l’AMB a programes d’alimentació sostenible

«El que fa l’AMB, a partir de la progressió de la carta alimentària i del congrés que va haver-hi a Barcelona, és actuar com a coordinadors de les actuacions municipals. A més, com està a càrrec de la planificació urbanística, busquem preservar els espais agraris, desprogramar terrenys que fins ara no tenien una vocació agrària perquè la puguin tenir, col·laborar amb el Parc Agrari, etcètera. Tenim la responsabilitat d’ajudar als circuits curts d’alimentació per a ajudar a vincular productors i consumidors sense intermediaris», diu Salvador Milà, director de les àrees de Planificació Estratègica i Presidència de l’AMB.

Subvencions

D’aquest pla destaca la concessió de 350.000 euros en subvencions a municipis de l’àrea metropolitana per fomentar activitats econòmiques al voltant de l’alimentació sostenible.

Aquestes partides són gestionades per l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’AMB. Per la primera dotació, de 150.000 euros, es va obrir la convocatòria el desembre passat. Al llarg de 2023 es continuarà amb una segona línia de subvencions de 200.000 euros. «Són convocatòries importants perquè ajuntaments i empreses agroalimentàries, juntament amb mercats i comerços, puguin impulsar polítiques innovadores i potents a favor de la sostenibilitat i la seguretat alimentària», apunta Ballarín.

Aliments sostenibles i de proximitat

La idea és donar suport a programes que impulsin la producció i distribució d’aliments de proximitat, sota un marc de sostenibilitat; amb accions com la venda directa, la recuperació de terrenys en desús, la creació de noves infraestructures i la incorporació de professionals per a impulsar el relleu generacional del sector.

«L’objectiu és establir mecanismes de comercialització perquè les activitats agroalimentàries no acabin desapareixent, sobretot al territori metropolità, on estan enmig d’un gran entorn urbà consolidat», diu José Luis Haro, responsable de programes d’Economies locals emergents de l’AMB.

El Parc de Collserola

El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, on participa l’AMB, compta amb una sèrie de projectes destinats a la producció agrícola d’aquest pulmó verd, als quals es destinen 200.000 euros.

Entre ells es troba el programa Alimentem Collserola, que destina 45.000 euros a dinamitzar la transició agroecològica; el programa Arrela’t per assessorar els pagesos locals, l’adquisició de maquinària per ser compartida pels agricultors, l’organització de serveis de silvopastura per evitar incendis, la redacció del Pla de pastura de Collserola i les subvencions que ajuden a millorar l’eficiència agropecuària del parc.

Projectes

Entre els projectes que l’AMB està impulsant està l’Espai Test Agrari a Sant Vicenç dels Horts, on es promou el cultiu en terres a través d’un sistema d’atorgament de parcel·les a tres anys. Els beneficiaris reben assistència tècnica i assessorament per comercialitzar la seva producció.

«Ens enfrontem a un problema de relleu generacional, per això ens interessa que en aquests projectes participin persones que no solen venir del camp», diu David Balbás, tècnic de l’Àrea de Planificació Estratègica de l’AMB. També es troben entre els projectes diverses accions d’educació ambiental per a famílies i escoles, com jornades d’alimentació saludable i de visita a cultius en horts urbans o del Parc Agrari; l’obertura de l’agrobotiga de la Cooperativa Santboiana per a impulsar la venda de productes sostenibles dels cultius, o les subvencions a serveis socials de provisió gratuïta d’aliments com La Botiga del Prat de Llobregat, entre d’altres.

Menjadors escolars

Des de l’AMB també es treballa perquè s’incorporin criteris de sostenibilitat a les licitacions. «L’administració pública és una gran consumidora d’aliments, tan en hospitals com en menjadors escolars», apunta José Luis Haro.

En aquest sentit, des de l’organisme es dona suport a la transformació dels menjadors escolars en models d’alimentació sostenible. 

El Parc Agrari del Baix Llobregat

Des de l’AMB es busca que el Parc Agrari del Baix Llobregat sigui una peça d’importància clau de l’alimentació sostenible, i que la seva proximitat a les ciutats garanteix la menor petjada ecològica dels aliments.

El seu sòl és un dels més fèrtils de Catalunya, gràcies als sediments que aporta el riu Llobregat en el seu curs inferior, que permet la producció d’una gran varietat de cultius d’horta i fruites.

Entre els més habituals del Parc Agrari del Baix Llobregat es troben els d’arbres fruiters com cirerers, presseguers, pruneres, pomeres i pereres, més predominants en terres elevades; mentre que a la zona del Delta del Llobregat s’acostuma a conrear carxofes, raves, pastanagues, cebes, bledes i coliflors, entre altres.

L’AMB participa en un programa europeu per impulsar l’alimentació sostenible i connectar els àmbits rurals i urbans

L’AMB és un dels vuit organismes metropolitans europeus que participen del projecte europeu Foodclic.

Iniciat el setembre del 2022, busca identificar i fer costat als diferents actors que puguin impulsar polítiques alimentàries sostenibles locals i regionals.

L’AMB rebrà 739.125 euros dels 11,18 milions que destinarà la Unió Europea a aquest projecte fins al febrer de 2027.

L’objectiu és que els agents públics, científics i privats aconsegueixin que les polítiques d’alimentació locals tinguin un plantejament més integrador, sumant aspectes de sostenibilitat, i que siguin un nexe d’unió entre el món urbà i el rural.

«La idea és intercanviar coneixements i bones pràctiques i millorar possibles formes d’actuació al territori», apunta Laura Bosch, tècnica de Planificació Estratègica de l’AMB.

L’AMB també s’ha sumat al programa Horizon 2020, impulsat per la Unió Europea per tal d’avançar en la recerca i la innovació en l’economia verda, el canvi climàtic i el medi ambient, així com per al desenvolupament d’estratègies per impulsar l’alimentació sostenible.